Rementerola

Satureja Calamintha

Detall amb macro de la flor de la rementerola

Durant la tardor, vam estar molt de temps veient una planta al marge dels camins, amb una flor petita, amb fulles arrodonides i amb pèls, que ens cridava l'atenció. La olor que desprenia quan es tocava feia sospitar que era una planta aromàtica. Ens feia recordar la menta, Però, no ho era. El problema era que no trobàvem exactament de quina planta es tractava.

Al final vam donar en el clau. Es tracta de Satureja Calamintha, en català rementerola, una planta de la família de les labiades.

La seva època de floració comença al juny i acaba al setembre, tot i que nosaltres la vam trobar a l'octubre i novembre. Aquesta és la raó per la que ens va cridar l'atenció, per què era una de les poques flors que s'hi veien als marges dels camins.

És una planta que es pot utilitzar com a indicadora del terreny. Es troba més aviat en terrenys secs, si el terreny és humit ha d'haver-hi molt bon drenatge. A més, la trobem en sòls amb pH bàsic i pobres en nitrogen. Per últim, tot i que es troba en llocs amb molta llum, també el podem trobar en llocs amb semi-ombra.

No és una planta tòxica, de fet, s'utilitza tant la flor com les fulles per diferents tractaments. Es fa com a infusió i serveix per exemple per guarir el mal d'estomac.

Corona de rei

Doronicum pardalianches

Tot caminant pels voltants de la font groga hem pogut distingir una margarida groga, relativament gran i a una certa alçada. Aquesta simple visió ens ha ajudat a descobrir la planta que, tot i no ser exclusiva del lloc, sí que protagonitza el logotip del parc de la font groga.




Flor de la corona de rei

Encara que la planta s'hi troba tot l'any, la seva presència es fa més evident quan ens mostra la seva flor. Nosaltres l'hem trobada al marge del camí en llocs humits i frescos.

Les seves fulles són difícils de descriure ja que són diferents depenent de l'alçada on es troben. La part alta de la planta té unes fulles sense peciol, petites i allargades, i a mesura que anem baixant la mirada, el pecíol es va fent més llarg i les fulles, més grans i rodones.



Fulla a la part alta de la planta



Fulla a la part intermitja

La flor, un capítol de color grog de tres a sis centímetres de diàmetre, presenta una gran vistositat i precisament aquesta característica ha estat la que ha fet que s'utilitzi com a planta de jardineria. Al segle XIX va ser introduïda a la Gran Bretanya on la trobem com a herba espontània.

Si ens hi fixem veurem alguna tija que creix horitzontal al terra. Però, el que no podrem veure és que també n'hi han d'enterrades sota el sòl.

La corona de rei va ser utilitzada com a verí i suposem que justament per aquesta raó és per la què els conills prefereixen menjar d'altres plantes. Tot i així, hi ha animals que se n'alimenten, de fet hem observat unes petites galeries fetes, suposem, per algun cuc.

Comparteix el nom de corona de rei amb una altra planta. Poder aquesta és la raó de què hi ha qui prefereix dir-li dorònic bordat. Encara que són plantes molt diferents, la flor de totes dues és groga, el color de l'or?