Les plantes al·loctones no són un perill per si mateixes, sinó que el problema el trobem quan desplacen a les espècies del lloc. Les espècies invasores van agafant espai, ofegant a les espècies de l'ecosistema o autòctones i, per tant, reduint la biodiversitat. En ser espècies de fora, la majoria de les vegades, no tenen plagues i malalties que limitin la seva proliferació.
Després de veure les palmeres de la Riera de la Salamandra, en la nostra sortida a Sant Adjutori, i llegir sobre espècies al·lòctones, ens vam interessar molt pel tema de manera que a la sortida on vam passar per moltes urbanitzacions no vam veure altra cosa que AL·LOCTONES.
dijous, 25 d’octubre del 2012
dimecres, 17 d’octubre del 2012
Palmeres
Trachycarpus fortunei
Sembla estranya la presència de palmeres al bell mig d'un alzinar, a una riera, la riera de la Salamandra.
Segons Jordi Roca i Josep Castellví, n'hi han divuit palmeres de canàries. Nosaltres discrepem, si comptem palmeres grans, que són les que van ser plantades, i petites en trobem més. De fet ens hem ficat per la riera per comptar-les i, quina ha estat la nostra sorpresa quan hem vist que n'arribàvem a quaranta (comptant grans i petites).
En haver-hi vegetació, de vegades és difícil veure-les, estan una mica amagades. També, un cop es veuen, les has de mirar detingudament, ja que a primera vista en pots veure una, però si te n'apropes i ho mires més detingudament et pots adonar de què n'hi han més. Per exemple en la imatge inferior es veu una palmera, però n'hi ha una o tres?.
Quan estàvem a la riera, hem trobat alguna palmera caiguda. Om podria pensar que ja s'ha acabat, que si no està dempeus es morirà. Però, la nostra sorpresa és que la palmera s'ha adaptat a la nova posició. De lluny sembla una palmera petita, però en apropar-se om se n'adona del que ha passat.
 |
| Palmera vista amb detall |
 |
| Palmera vista de lluny |
Per altra banda, tampoc coincidim amb Jordi Roca i Josep Castellví en el tipus de palmera. No tenim cap dubte de què la forma de la fulla no és la d'una palmera de canàries (Phoenix canariensis) sinó la d'una palmera excelsa (Trachycarpus fortunei). A més la seva alçària i el seu tronc ens confirmen que són palmeres excelses.
En Juan Carlos Guix ens parla d'aquestes palmeres a la revista Quercus (Quadern 317, Juliol 2012, pàg.82) per donar-nos la seva opinió sobre la problemàtica de les plantes al·lòctones.
Un altre punt seria el seu origen, segons vam sentir, però no hem pogut trobar documentació al respecte, les palmeres, van ser plantades per fer una pel·lícula, formaven part de l'escenari de la selva africana. Un cop acabada la pel·lícula no van ser retirades.
Però aquesta hipòtesi perd força quan llegim a la memòria justificativa de la Proposta de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc (Setembre de 2010) que els terrenys pertanyien a un particular el qual va decidir crear un jardí botànic.
Així, segons la mateixa font, a la zona trobem d'altres plantes introduïdes com poden ser:
i a més naturalitzades
Segons DAISIE (Delivering Alien Invasive Species Inventories for Europe) Trachycarpus fortunei està establerta a Espanya. Les nostres cerques, en contra del que es sent, també confirmen que la palmera excelsa s'adapta molt bé a les condicions climatològiques d'un bosc de ribera de l'àrea mediterrània. És més, com queda demostrat, la palmera pot sobreviure a baixes temperatures (nevades, gebrades...).
Però només hi viu? No, també queda demostrat que es pot reproduir. Els fruits, produïts en grans quantitats, són menjats pels ocells. Gràcies a aquests una gran quantitat de llavors es dispersa pel sòl i amb el temps germina.
En vista dels resultats de la nostra cerca, hem decidit tornar-hi una altre dia per comptar-les bé, fent un croquis i classificant-les per la seva mida (grans - petites). Pensem que ens hem quedat curts.
Per fer-ho bé, hem de delimitar la zona. Les cercarem per la riera de la Sargantana, l'àrea verda que es veu en el mapa. La zona està limitada en la part inferior per la corba amb els castanyers, en la part superior trobem el límit una mica per sobre de la font de l'estrangulador. El límit del costat esquerre el trobem al camí que passa pel pont i el del costat dret, al camí que va a la font groga.
Mostra Cerca de palmeres en un mapa més gran
Subscriure's a:
Missatges (Atom)